Connexió de la setmana: Tristesa
El Dolor és amor sense saber on anar.
Donar-nos l'espai necessari per deixar-nos sentir ens connecta amb el nostre estat verdader. En aquests moments on el temps va accelerat, on la societat dicta un ritme i on el positivisme ens enfoca en un estic bé, tot està bé, sóc feliç, estic content i he de fer bona cara... ens allunyem del nostre sentir real.
La tristesa, qui vol sentir-la? El dolor, qui vol sentir-lo? A vegades estan allà, a dins el cor, cridant ser escoltats, reclamant ser sentits, cada vegada més alt, cada vegada més profunds. Només volen ser sentits i acostumem a mirar cap a una altra banda a veure si així quan tornem a mirar ja no hi son.
Ens convido a mirar el nostre dolor, a mirar la nostra tristor. Acompanyar-nos en el nostre sentir, omplir-lo de presencia sense catalogar-lo ni de bo, ni de dolent. Sense enganxar-nos, sense aferrar-nos ni rebutjar, tant sols observar.
Pot ser un dia el busquem per sentir-lo i descobrim absència!